Agrairia el vostre punt de vista a la qüestió següent en quant a com hem d’interpretar la norma a efectes de si es procedent o no l’aplicació de la bonificació :
Supòsit:
En data 3-10-2016 una empresa acciona un acomiadament disciplinari d’una persona amb contracte indefinit.
En data 11-10-2016, a l’empara de la Disposició addicional primera de la Llei 43/2006, aquesta empresa contracta a una treballadora mitjançant un contracte temporal per a persones amb discapacitat.
En data 17-11-2016, se celebra acte de conciliació administrativa en la qual es reconeix la improcedència de l’acomiadament. Els efectes d’aquest reconeixement són des del dia de l’extinció del contracte, 3-10-2016.
Consideracions:
Si ens remetem a la norma abans citada, en el moment de la contractació, 11-10-2016, es complien els requisits per formalitzar aquesta contractació i poder aplicar la bonificació en qüestió, doncs l’acomiadament del dia 3-10-2016 va ser disciplinari. Però com amb posterioritat a la contractació es reconeix la improcedència de l’acomiadament amb els efectes del dia 3-10-2016.
Com diu la D.A.1ª Llei 43/2006 i que transcric literalment: “El periodo de exclusión se contarà a partir del reconocimiento o de la declaración de improcedència del despido o de la extinción derivada del despido colectivo”.
Si analitzem el seu contingut, aquest és totalment interpretable, ja que, conceptualment, quan es diu “a partir del reconocimiento”, entenem que hauria de ser des del dia en que es produeix de facto aquest reconeixement, tot i que els efectes siguin des del dia en que es va produir l’acomiadament disciplinari.
Si continuem analitzant el text, quan ve derivada d’acomiadament col·lectiu, el període d’exclusió compta des del moment de la extinció.
Davant aquesta tessitura, agrairíem saber quina és la interpretació i criteri que s’ha de seguir, ja que aquest matís és determinant per incórrer o no en l’incompliment de l’aplicació de la bonificació.
En aquest supòsit, quan es diu “a partir del reconocimiento”, la Inspecció de treball considera que no ha de ser el dia de la conciliació en que es reconeix la improcedència, sinó el dia dels efectes en que es fa el reconeixent.
Si féssim un paral·lelisme bastant divergent en quant a la temàtica amb aquest supòsit, ja que no tinc més elements de referència, amb una situació en la que es va acabar de reconsiderar el criteri d’interpretació, ens podríem remetre a l’accés de jubilació anticipada amb cessament involuntari derivat d’acomiadament per causes objectives (52.c ET), a on en un primer moment imperava un criteri de l’INSS i que va acabar canviant amb posterioritat. Em refereixo a que quan s’accionava un acomiadament objectiu i posteriorment es reconeixia la improcedència, sigui en via administrativa, judicial o declarada pel jutge, tot i que fonamentat en l’article 52.c ET, l’Inss desestimava el reconeixement del dret a la prestació de jubilació. El canvi de criteri es va produir, ja que en l’actualitat l’INSS considera que el que prevaleix és que l’acomiadament que s’hagi accionat d’inici sigui en base a l’art. 52.c ET, tot i que amb posterioritat es reconegui o declari la improcedència, i és el que em porta a obrir el debat, tot i que, per qüestions d’interpretacions i criteris, sempre tenim la via jurisdiccional de reclamació.
Gràcies per la vostra atenció i salutacions cordials.
Jaume Vicent
